temps a tv3

mapas

Saber el temps que ens farà (vents, boires, pluges, etc.) és una qüestió que des de sempre ha interessat I'home.  Les persones que treballen en contacte directe amb la natura, com ara els pagesos i els pescadors, són grans coneixeanysdors del temps. Han adquirit els coneixements d'una manera empírica a base d'acumular experiència i observacions durant

A  Anticiclo

B  Borrasca

1. Front fred
2. Front  calid

3. Front ocluid
4. Front  estacionari

                                                             

borrasques

Dins la borrasca, el vent es mou en direcció contrària a les agulles del rellotge a I'hemisferi nord.

Les borrasques i els fronts porten associades Ies pertorbacions atmosfèriques (tempestes i pluges)

front fred

 front fred és una franja de mal temps que esdevé quan una massa d'aire fred s'atansa a una massa d'aire calent. L'aire fred, sent més dens, genera una «falca» i es fica per sota de l'aire càlid i menys dens.

Els fronts freds es mouen ràpidament. Són forts i poden causar pertorbacions atmosfèriques tals com tempestes de trons, xàfecs,......

FRONT CALID

  

ES DIU front càlid a la part frontal d'una massa d'aire tebi que avança per a reemplaçar a una massa d'aire fred que retrocedeix. Generalment, amb el pas del front càlid la temperatura i la humitat augmenten

Anticiclo

Els anticiclons propicien bon temps, la qual cosa permet la formació dels bancs de boira, encara que de vegades porten vents forts i freds.

ISÒBARAS

Les isòbares són línies que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió atmosfèrica.
EI vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, i com més juntes estiguin les línies, el vent serà més fort.
Segons la direcció que tenen les isòbares, ens indicaran si es tracta d'un anticicló o d'una borrasca

FRONT OCLUS-FRONT ESTACIONARI

Un front oclús es forma on un front càlid mòbil més lent és seguit per un front fred amb desplaçament més ràpid. El front fred ja amb forma de falca atrapa al front càlid i l'empeny cap amunt. Els dos fronts continuen movent-se un darrera l'altre, i la línia entre ells és el front oclús

En el mapa meteorològic això es representa per sèries de pics blaus i cúpules blaves

front estacionari és un front meteorològic, és la frontera que separa dues masses d'aire diferents, cap de les quals és prou forta per a reemplaçar l'altra. Com el seu nom indica les masses d'aire al voltant d'aquest front no es troben en moviment. En el mapa meteorològic això es representa per sèries de pics blaus i cúpules vermelles

NUVOLS ALTS

CIRRUS

Els cirrus presenten una forma de plomes o masses filamentoses deslligades.

CIRROSTRATUS

Els Cirrostratus anuncien pluges que solen aparèixer al voltant de 12 hores després de la seva presencia

 Els cirrocúmuls  són núvols bancs o llençols de núvols blancs, sense ombres, composats per elements molt xicotets en forma de grans,i ondulacions     

CIRROCUMULS           

NÚVOLS MITJANS

El Nimbostratus és un núvol format per capes informes, de color, generalment, gris fosc. És un núvol de pluja del tipus núvols fets per capes, situat a no massa alçada, a uns 2,4 km. Els Nimbostratus oculten completament la llum del sol. A diferència dels stratus, els altostratus i els cirrostratus; els Nimbostratus sempre donen precipitacions

NÚVOLS MITJANS

Els altostratus es produeixen quan grans masses d'aire ascendeixen i es van condensant, a mesura que pugen, degut, gairebé sempre, per la proximitat d'un sistema frontal. Normalment, és troben àrees molt extenses

ALTOCUMULUS Són núvols de mitjana altitud, , d'una mida mitjana, amb un color de blanc a grisenc, , capes, o pegats amb masses en ones, formes acigarrades o atropellades. Els altocúmulus freqüentment precedeixen un front fred, i amb la presència de matins calorosos i humides d'estiu, assenyalen el desenvolupament de núvols de tempesta més tard en el dia

NÚVOLS BAIXOS

 Stratus  format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als núvols tan alts com amples. Les formacions d'Stratus venen acompanyades de precipitacions 

CUMULUS s'assenbla a una massa feta de cotó , amb túmuls o torres , de base aplanada i amb una part superior semblat a la d'una col-i-flor

.

precipitació

En Meteorologia, precipitació és qualsevol forma de congelat que cau del cel i arriba a la superfície de la terra. Aquest fenomen inclou pluja, plugin,  tormentas neu, aigua neu, calamarsa

aiguaneu

L'aiguaneu és una precipitació força uniforme de neu mig fosa o de pluja i de neu barrejades. Aquest fenomen es deu a la presència d'aire prou temperat per a fondre la neu parcialment però no suficientment càlid per a transformar tota aquesta neu en pluja

Neu

La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. A causa de la seva composició granular, té una estructura suau i flonja, llevat que estigui compactada a causa de la pressió. Generalment la neu es forma per sublimació inversa del vapor d'aigua en les capes altes de l'atmosfera, a una temperatura inferior als 0 °C. La caiguda de precipitació en forma de neu s'anomena nevada

La calamarsa, calabruix, granissa o pedra és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de gel. La calamarsa es produeix en tempestes intenses en les quals es produeixen gotes d'aigua sobrerefredades, és a dir, encara líquides però a temperatures per sota del seu punt normal de congelació (0°C), i ocorre tant a l'estiu com a l'hivern, encara que el cas es dóna més quan està present la canícula.

tempestes

Tempestes es creen quan un centre de baixa pressió desenvolupat amb un sistema d'alta pressió que l'envolten. Aquesta combinació d'oposar-se a les forces pot crear vents i donar lloc a la formació de núvols,de tormenta com ara la cumulonimbus

despres de una gran tempesta  es forma  generalment el arco iris

Un arco iris és un fenomen meteorològic i òptic que produeix l'aparició d'un espectre de contínua de freqüències de llum en el cel quan els raigs del sol passa a través de petites gotes d'aigua continguda en l'atmosfera de la terra després d'una tempesta

PLUJA

La pluja és una precipitació d'aigua líquida en forma de gotes que cau dels núvols per gravetat. Es tracta d'un meteor que forma part del cicle de l'aigua

PLUGIM

Plugin Encara que la seva intensitat és en general inferior a la pluja, la  pluja pot ser prou abundant per produir acumulacions de l'ordre de 1 mmh

VENTS

 

Rosa dels vents

GARBI

EL Garbí és un Vent de Mar a Terra, molt humit pot produir gran onatge segons la seva força

Dita en  català el Garbí a les set se'n va a dormir

TRAMUNTANA

La Tramuntana es  un vent fred i turbulent del Nord d'Espanya o nord-est bufa sobre la Costa de l'arxipèlag de les Illes Balears i Catalunya, nord dels Pirineus i al sud-oest del Massís Central (França) com una zona d'acceleració. Pot durar diversos dies amb vents estretament espaiades amb ratxes de més de 200 kmh (foto de Cap de Creus

VENT DE XALOC

El xaloc és el punt cardinal sud-est. Més específicament, el terme s'utilitza per referir-se al vent que ve del sud-est.



El vent de xaloc no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Tot i això, és un vent ben conegut als indrets mariners per les onades de calor que sol dur,  aquest vent és el que arranca del Nord d'Àfrica i del Sàhara. En cas que plogui de xaloc, gairebé segur que la pluja serà de fang.

PONENT

El ponent és un vent relativament freqüent als Països Catalans, i pot arribar a bufar amb ventades moderades i fortes. Tot i que de vegades el ponent pot ser un vent fred, sovint arriba a les nostres contrades rescalfat després d'haver travessat tota la Península Ibèrica. A l'estiu, el vent de ponent sol ser molt càlid. El que sí que és comú, però, és la seva sequedat. El ponent arriba a la costa mediterrània sec, i per això no porta mai pluja

(FOTO BAHIA DE PALMA)

"De ponent, ni vent, ni gent"

GREGAL

El vent de component NE s’anomena GREGAL .

A España ès considerat un dels vents caracteristics de l’arxipèlag  Balear, on bufa fred i sec a causa que prové del continent

VENT DE LLEVANT

El Vent de Llevant  es un nom aplicat a totos el vents de component EST que a les costes catalanes  solen dur maltempsades i temporals.

El vent de llevant si es mol fort es diu llevantada , vent fresec i fort de compopnent  NE que afecta habitualment, les costes catalanes a la tardor i du plujes fortes , malt temps i temporal de mar

MISTRAL

vent fred i violent que cops des de el n o NW, en el Llenguadoc i la Vall del Roine, que desemboquen en el Golf de Lleó a continuació s'estenen a  la Mediterrània